Rubén Aparisi des de Londres

Ací teniu un text que ens ha escrit Rubén Aparisi. Va formar part de la primera generació de les Escoles Esportives Municipals a l'escola de futbol a l'any 99. Hui en dia, com tants joves, es troba fora de sa casa per a poder guanyar-se la vida. Des de Londres, ens envia este article on parla del seu pas per les Escoles Esportives de Vinalesa. Molta sort Rubén!

Ens encanta contar històries d’aquella època, de quan jugàvem junts a futbol… Som una generació que ha quedat unida, i des de l’exterior pareix que la base d’eixa unió estiga feta d’anècdotes, que és el que majoritàriament contem del temps compartit junts. I de vegades ens han de recordar (a mi m’ho han hagut de recordar en aquesta ocasió) que contem sobre les coses que aprenguérem i sobre els valors en els quals ens educaren, que per molt interioritzats que tinguem nosaltres, no tot el món, per desgràcia, els té. Perquè se'ns va educar de manera diferent, per això ara, som gent diferent, que intenta fer del món un lloc diferent.

Som gent diferent a aquella a la que no sap que aconseguir una bona collita requerix esforç, constància i no rendir-se quan l’oratge no acompanya al camp. Se’ns ensenyà a plantar un camp en lloc d’anar al McDonald’s. Sense comprendre en aquell entonces massa bé, que el perquè era que el genero estaria més bo i tindria més vitamines. Ara sabem que valgué la pena l'espera. La collita sigué bona, fresqueta.

Som gent diferent a aquella a la que se'ls exigia guanyar a tota costa. A nosaltres ens ensenyaren a donant-li més importància a fer sentir bè a un company. Aprenguérem a ser valents i humils a la vegada, honestos i espavilats al mateix temps, disciplinats al treballar sense renunciar a la risa en la dutxa i treballadors amb la fi de passar-ho bé.

I ací estem hui en dia eixa generació que coincidirem durant la infància en un vestuari. Ara uns juguen a pilota, altres naden, i altres són entrenadors que eduquen a futures generacions. Uns són músics (de molts colors), altres són arbitres i altres estan a l'estranger. Uns intenten millorar el món per la via política, altres feren una ràdio i altres no fan res de res. Uns planten, altres pinten i altres escriuen. Uns truquen i altres enviden però tots tirem la falta i tots la volem, perquè aprenguérem a ser gent valenta i sobretot gent diferent.