Enric Ros desde Alemania

Enric Ros ens escriu des d'Alemanya per a parlar del seu pas pel nostre club. Enric va ser jugador del Futbol Base en totes les seues categories fins a arribar a formar part de l'equip amateur i formar part de la directiva com a secretari del club. Gràcies a persones com Enric, el nostre club és reconegut i valorat com un club diferent on el més important són la educació de les persones que han passat per ell.

Enric, et tirem molt de menys i saps que ací sempre tindràs un lloc. Molta sort!!!

Tinc 24 anys, sóc estudiant de enginyeria industrial superior (diplomatura) a falta del projecte final de carrera i actualment resideixo en Neuburg Donau (Alemanya) on faig unes pràctiques en una empresa. Les meues principals aficions son l'esport en general, a poder ser en equip i la música.

Jo sóc nascut a Vinalesa i com molts joves del poble he format part durant molts anys de les escoles esportives. La meua etapa a les escoles esportives municipals de Vinalesa va començar cap al 1998 aprox. (no me’n recorde molt bé ja que fa un cop d'anys) i va ser amb el club de Basket Vinalesa on vaig jugar una temporada. A l'any següent es va formar l'escola de futbol base i em vaig canviar d'esport, i des del 1999 fins el 2011 he estat vinculat al club de futbol. Com ja he dit, vaig començar l'any 1999 a jugar a futbol en l’equip benjamí de les escoles esportives de Vinalesa i vaig anar passant per les diverses categories (aleví, infantil, cadet i juvenil) fins que vaig arribar a l'equip amateur. Això va ser l'any 2009 i per aquell any no hi havia, per desgràcia ningun equip amateur que representara al poble, i la meitat de la gent que havia format part de l’última junta directiva del club estava ja desvinculada del mateix, així que jo, junt amb altres companys que volíem seguir practicant esport en el poble i amb l'ajuda d’alguns que formaven part de l’antiga directiva varem fer una nova junta i varem formar de nou l'equip amateur. Durant tots aquests anys vaig no sols aprendre a jugar a futbol, si no també vaig créixer com a persona. Els primers anys, quan era menut, no entenia molt be perquè els entrenadors que teníem ens deien que lo important no era guanyar, sinó divertir-se i aprendre, quan en la majoria dels altres equips es respirava tensió a la banqueta si no anaven guanyant. Més tard vaig entendre el per què i vaig poder veure que tenien raó, ja que tots els records que tinc són positius a pesar de que no guanyarem. Una de les anècdotes que tinc (i que tindre sempre i espere algun dia contar-li-la als meus nets) és d’un partit que jugarem contra el València el primer any que varem començar a jugar a futbol. Nosaltres encara no sabíem ni quina forma tenia la pilota i els xiquets que jugaven en el València pareixien estrelles de primera divisió, ja que duien des de els 3 anys jugant. Doncs d’aquell partit, tot i que varem perdre per molts gols, exactament 36-1 (sí! 36! En 40 minuts de partit!!) sempre recordaré el moment en el que varem marcar eixe únic gol. El va marcar el nostre porter, al treure de porteria (un dels pocs balons que no havien acabat dins), va botar la pilota en un clot davant del porter de l’altre equip, cosa que el va enganyar i va entrar a la porteria. Tot l’equip varem celebrar el gol com si d’una final d’un Mundial es tractara, corregent per tot el camp (jo diria que durant uns 4 minuts, per això no eixiren els altres a gol per minut). D’eixe moment tinc el record de que mentrestant celebràvem el gol, l’entrenador de l’altre equip va insultar, renyir i maldir al pobre porter del seu equip, que no tenia ninguna culpa i que al igual que nosaltres tenia tan sols 9 anys!!! Tot i el resultat, eixe va ser un dels dies més feliços de la meua infància, i crec que un dels pitjors per al pobre porter de l’altre equip. Aquest fet es un dels que marca la diferència entre les escoles esportives de Vinalesa i les altres.

Per acabar amb la meua “carrera” esportiva a Vinalesa, desgraciadament en el primer any que vaig jugar en l'equip amateur em vaig lesionar del lligament creuat del genoll i des d'aleshores no he tornat a jugar més a futbol, però tot i malgrat vaig seguir en la junta directiva un any i mig més, fins finals de la temporada 2011-2012. En setembre del 2012 vaig deixar la directiva per començar la meua aventura personal a l’estranger (me’n vaig anar d’Erasmus a Alemanya) i a hores d'ara encara estic ací i qui sap per a quan més de temps, però el que si que tinc clar és que si alguna vegada torne a Vinalesa a viure, segur que practicaré algun esport en algun dels clubs i ells tindran de part meua tot el suport que necessiten perquè es una cosa nostra, del poble, per al nostre bé i el de tots els nostres xiquets i joves.

Enric Ros Albert