Abierto el plazo de inscripción temporada 2015-16

A continuación se muestran los precios y hoja de inscripción.

Son editables en pdf o imprimibles si así lo deseáis.

Lista precios temporada 2015-16

Hoja de matricula 2015-16 (editable en pdf)

El poder del equipo. Ninguno de nosotros es tan bueno como TODOS nosotros

Autor: Patricia R  Abelairas

WEB: http://emotivacion.es/

25.05.2015

Individualmente, somos una gota. Juntos, somos un océano.

Hace un par de semanas tuve la suerte de asistir al Santiago Bernabéu para ver el partido Real Madrid-Valencia y revivir con pasión mi pasado de forofa (sí, ¡todos tenemos un pasado de algún tipo!). Fue un partido emocionante, vibrante, de los que hacen afición e independientemente de resultados…de los que te vas a casa con una sonrisa porque “tu” equipo te ha hecho disfrutar con pasión de su juego.

• ¿QUÉ ES UN EQUIPO?

“Si quieres ir rápido ve sólo; si quieres llegar lejos, ve acompañado”

Un equipo es mucho más que la suma de sus miembros; es la interacción entre los distintos componentes del equipo la que crea algo nuevo, algo con IDENTIDAD PROPIA.

Al igual que la aleación del cobre y el estaño dan como resultado un nuevo metal, el BRONCE, cuyas cualidades son distintas a las del cobre o el estaño por separado, la unión de los miembros de un equipo da como resultado un ente cuyas capacidades son distintas a las que cada miembro tiene por separado. Así, tú puedes contar en tu equipo con el mejor delantero del mundo, el central más en forma, el lateral más rápido y el portero con mejores reflejos y sin embargo, tener “un mal equipo”.

Un buen equipo es mucho más que la suma de sus talentos individuales.

• LOS EQUIPOS DE NUESTRA VIDA

A lo largo de nuestra vida, vamos integrando diferentes equipos: nuestro primer equipo familiar (que no escogemos, al menos conscientemente); el equipo de los amigos de la infancia, el equipo del cole, la pandilla, la pareja, los colegas de trabajo, la familia que creamos…

Estos equipos son CRUCIALES para nosotros, son los que hacen que nuestra vida sea como es:nuestras vidas son un REFLEJO DIRECTO de las EXPECTATIVAS de nuestro grupo, si no esperan mucho de nosotros, es cuestión de tiempo que nosotros mismos no acabemos esperando mucho de nosotros si no nos damos cuenta de la trampa en la que hemos caído.

Es por eso que nos resulta tan gratificante conectar con personas que “hagan fácil lo que para nosotros es difícil” porque tarde o temprano pensamos que lo podremos conseguir también. Nuestras expectativas sobre nosotros mismos pueden así aumentar, y con ello, nuestros destinos también pueden cambiar.

• LAS SIETE CLAVES DE UN BUEN JUGADOR DE EQUIPO

1. Un buen jugador de equipo CONFÍA EN SU EQUIPO: Sin confianza no hay equipo, existirá un grupo de personas que trabajan o viven juntas pero no integran un equipo. “La única manera de generar confianza en el ámbito profesional o personal es ser digno de confianza.” Este es un trabajo de toda la vida, que empieza por uno mismo para luego ramificarse hacia el exterior.

2. Un buen jugador de equipo OCUPA SU LUGAR: el portero defiende su portería y el delantero es el más cercano al área del equipo rival; o por ejemplo, los padres son los que deciden sobre sus hijos pequeños. El requisito fundamental para que el equipo funcione óptimamente es que cada miembro ocupe su lugar; las disfuncionalidades y los conflictos comienzan con el DESORDEN en el equipo: este orden no es sinónimo de rigidez, pero precisamente es cuando cada uno tiene claro cuál es su lugar (competencias y funciones) cuando el equipo puede y DEBE ser flexible para crecer y ser mejor equipo.

3. Un buen jugador de equipo SE COMUNICA CON SU EQUIPO: la herramienta clave para generar confianza es la comunicación. Un buen jugador manifestará aquellos aspectos propios que son relevantes para la buena marcha del equipo y también escuchará y prestará atención a lo que sus compañeros tienen que comunicar.

4. Un buen jugador de equipo ASISTE AL COMPAÑERO: si cuando en una acción atacante el central no pasa el balón al delantero cuando este tiene un espacio en el área rival, el equipo pierde una clara oportunidad de gol. Asistir, acompañar, en definitiva, “estar presente” al lado de alguien puede marcar la diferencia en “tu equipo”.

5. Un buen jugador de equipo SE COMPROMETE CON SU EQUIPO: puede que su integración en el equipo sea temporal o provisional, pero durante el tiempo que forme parte del equipo su compromiso y responsabilidad será del 100%.

6. Un buen jugador de equipo DISFRUTA CON SU EQUIPO: la confianza, el apoyo, la atención y el compromiso de cada jugador es el caldo de cultivo de un clima de bienestar y buen humor de un equipo: un equipo en el que se celebran colectivamente los triunfos y se responde globalmente a los fracasos.

7. Por último, un buen jugador de equipo es GENEROSO con su equipo; esto significa también que si es consciente de que su proyecto individual vital o profesional está agotado, a veces la mejor manera de servir a su equipo es abandonarlo y emprender otros horizontes.

“Si estamos juntos no hay nada imposible. Si estamos divididos todo fallará.” (Winston Churchill)

EL ÉXITO DE TU VIDA…

…depende en cierto modo de los equipos de los que formas parte y de qué tipo de jugador quieres ser en cada uno de ellos.

La habilidad de ser buen jugador de equipo requiere entrenamiento y un cambio de paradigma. Phil Jackson, con 11 títulos de la NBA bajo su brazo, habla de “una respiración, una sola mente” como una meta a conseguir en los equipos que ha formado. Mediante mindfulness y la integración de algunos de los principios antes mencionados consiguió resultados extraordinarios con los Chicago Bulls y Los Angeles Lakers. Sus entrenamientos, ya legendarios, se salieron de la norma para llevar a la cancha equipos que nos enseñan que otra forma de relacionarnos en equipo no sólo es posible sino también necesaria.

“Los buenos equipos acaban por ser grandes equipos, cuando sus integrantes confían los unos en los otros lo suficiente para renunciar al “yo” por el “nosotros”” (Phil Jackson).

ENSEÑARLE A PERDER Y ENSEÑARLE A GANAR
Artículo de la web http://ined21.com/
Autor: Paty de Luque
http://ined21.com/ensenarle-a-perder-y-ensenarle-a-ganar/

FÚTBOL Y CANTERA: UNA VISIÓN DISTINTA

FÚTBOL Y CANTERA: UNA VISIÓN DISTINTA Artículo de la web http://mixdeportes.es/ Autor: José Luis Espinosa
http://mixdeportes.es/futbol-formativo/futbol-y-cantera-una-vision-distinta/

LA VICTORIA DE LA HUMILLACIÓN. GANAR CON RESPETO.

LA VICTORIA DE LA HUMILLACIÓN. GANAR CON RESPETO. Artículo de la web www.lasoledaddelentrenador.com/ Autor: Pedro Meseguer Díez
http://www.lasoledaddelentrenador.com/la-victoria-de-la-humillacion-ganar-con-respeto/

Padres ´hooligans´ en el fútbol base

Estimados amigos, os enviamos este enlace de una noticia publicada en el diario El Levante, que consideramos de interés.

http://www.levante-emv.com/deportes/2015/03/09/padres-hooligans-futbol-base/1235928.html

LA FESTA DE LES ESCOLES ESPORTIVES, UNA MANIFESTACIÓ DE LA CULTURA I LA TRADICIÓ A VINALESA

LA FESTA DE LES ESCOLES ESPORTIVES, UNA MANIFESTACIÓ DE LA CULTURA I LA TRADICIÓ A VINALESA. Ahir, arribava tard a la festa que tots els anys, des de fa 15, és cel•lebra al poliesportiu municipal. En aquesta festa participen els xiquets i xiquetes de les escoles esportives amb l´objectiu d´acomiadar l´any i felicitar-se el Nadal. Hem vaig quedar bocabadat en veure que no podia aparcar al pàrquing del poliesportiu. Estava a reventar! El primer indicador de la quantitat de gent que es va concentrar per participar d´aquesta festa. Més de 400 xiquets i xiquetes acompanyats dels pares, alguns avis, els entrenadors, els directius dels clubs esportius i representants de l´ajuntament, formaven una massiva manifestació festiva. Em vaig emocionar en veure tanta gent. Gent del poble, participant en un esdeveniment que ja forma part de la nostra cultura com a poble. Tot organitzat: els menuts al carrer de pilota, fent uns jocs adaptats a la seua edat, els més majorets al camp de futbol, als frontons, divertint-se, per què avui l´esport és menys seriós, com hauria de ser quasi sempre. Estaven tots: els del patinaje, el karate, el padel, la pilota, el bàsquet, el futbol, el billar, el ciclisme les xiquetes de ball, i també els més menuts que enguany comencen una aventura que ja dura més de 15 anys. L´esport a Vinalesa i, sobretot, les escoles esportives, s´ha convertit en una manifestació cultural que penetra fins a totes les capes de la població. Xiquets i xiquetes, pares i mares i també els més majors que, en moltes ocasions, són els que s´ocupen de acompanyar als nets a l´esport. És una prova de la transformació social que ha experimentat aquest poble en els darrers 15 anys. Podem dir, amb tota convicció que aquesta activitat ha calat en les famílies i que, ara com ara, representa un hàbit social a Vinalesa. Hem recorde encara quan en la temporada 1998/99, tornant de Montcada, on dirigia en aquells temps l´escola de futbol i, després d´haver vist quatre o cinc partits de futbol, centenars de xiquets amb les seues bosses esportives, xandalls, entrenadors, etc., en arribar al poble hem trobava el poliesportiu vuit, el col•legi públic tancat. Semblava un poble mort, sense activitat. Hem sabia tant greu veure que al meu poble no es feia esport. “No hi han prou xiquets per organitzar equips”, me deien alguns conformistes. Jo el que pensava era que no hi havien ganes de promoure l´esport. No se si per por a què la gent participara i es donara conte del retràs en el que vivia (la resistencia als canvis, una forma conservadora de veure el mon), no se si per manca de capacitat, però no hi havia voluntat de promoure aquest tipus d´activitats. A l´any 1999 hem vaig presentar a les eleccions, amb un grup de companys i companyes que teníem l´il•lusió de transformar la societat, donar-li la volta a un poble, ombriu, decadent. La primera tasca que ens varem proposar, des de la regidoria d´esports, va ser crear les escoles esportives. 151 xiquets i xiquetes varen ser els primers en formar part d´aquest projecte que avui ha reunit, al poliesportiu, un miler de persones, gaudint de l´esport, de la festa, de la cultura d´un poble que ha sabut transformar se. ¿Que han suposat les escoles esportives per a Vinalesa?

Moltes vegades hem pregunte si s´ha fet prou, si hem aconseguit els objectius que ens proposàvem. Hui, després de veure la manifestació social que ha suposat aquesta festa hem trobe recompensat, formant part d´una realitat social incontestable. Reflexionant, un poc més tranquil, davant l´ordinador de casa, repasse quins han estat els èxits del programa esportiu i hem recorde d´aquell pare que, allà per l´any 1999 hem deia: “ací us deixe al meu fill, feu el que pugueu”. El sobrepès i l´obesitat ha estat una pandèmia que ha afectat a tot país desenvolupat, sobretot, en els darrers 25 anys. Els indexe d´obesitat infantil rondava el 14% que, sumat al sobrepès, donava que 4 de cada 10 xiquets patien aquest problema. A Vinalesa podem dir que hem estat l´excepció. Els nostres xiquets i xiquetes han crescut sans i forts. L ´indexe d´obesitat o sobrepès que experimentàvem a les escoles esportives no arribava ni a la tercera part dels indexe de l´Estat. Tot aquest benefici és podria veure multiplicat si es poguera medir l´absència de malalties i problemes de salut que ens hem estalviat i que segurament ens estalviarem, ja que està demostrat que les persones que fan esport viuen mes i millor, que les despeses sanitàries són molt inferiors entre aquells que practiquen l´esport com a hàbit. Eixe ha sigut l´objectiu. També recorde quan és queixàvem, allà pels anys 1999-2000, per com la joventut del poble no tenia espais públics on divertir-se, ni activitats on participar i expressar-se. També ens queixabem d´alguns comportaments incívics que és produïen al poble. Les escoles esportives han contribuït a la participació social dels joves a través de l´esport. La il•lusió que genera aquesta activitat els ha ajudat a integra-se socialment, a participar de la vida social al poble, al costat d´altres manifestacions culturals com la música, les associacions juvenils, etc. Ells han transformat la cultura, la realitat de Vinalesa. M´agrada veure com les colles d´amics que ara queden per a sopar o eixir de festa, són joves que començaren a les escoles esportives i se socialitzaren a través de l´esport. Alguns inclús han decidit fer de l´esport la seua professió. Sempre ens hem queixat al poble de no tindre entrenadors, professors d´esport. Eixe ha estat un altre èxit de les escoles esportives. Per aconseguir-ho ha estat importantíssim que es mantingueren una sèrie de condicions que han fet possible aquest canvi. En primer lloc, cal destacar el capital humà que ha treballat, de forma professional, per a educar als alumnes, a través de l´esport. Els entrenadors, professors de les escoles esportives sempre han estat persones formades, amb coneixements pedagògics i una orientació formativa, no orientada al rendiment immediat sinó a l'educació. Les avaluacions són un exemple de com es treballa a les escoles esportives. Els professors programen els seus objectius en la pretemporada i desenvolupen un procés d´ensenyament controlat i avaluat que, a mes és compartit amb els pares. Aquests poden veure els progressos dels seus fills comparant les avaluacions any darrere any. Tots els xiquets han cabut en les nostres escoles. El més hàbils i els que no ho son tant, els forts i els més fluixets. S´ha estimulat la iniciació poliesportiva. No especialitzar-se en un sol esport. Des de molt menuts els alumnes tenen experiències diferents. La seua motricitat no es limita, tot al contrari s´amplia el ventall de moviments, habilitats i destresses que fan al xiquet molt més disponible. Els experts parlen de la plasticitat del sistema nerviós. Vol dir que un xiquet o xiqueta que des de xicotets, quan el seu sistema nerviós encara no està tancat, deu de treballar tot el ventall de moviments per què el sistema nerviós cree moltes terminacions nervioses. Això fa que milloren la seua capacitat d´aprenentatge. Un xiquet o xiqueta que treballa d´aquesta manera es nota que aprèn molt més ràpid que un altre, té més habilitat per a adaptar-se a qualsevol tècnica, més coordinació. Sobretot, els pares i mares que vénen de fora s´adonen que els xiquets de Vinalesa saben fer de tot, que son més coordinats en general, que aprenen molt ràpid. Altra característica de les escoles és el retràs en l´exposició dels xiquets a la competició. Fins als 8 anys no és bo que competisquen. Massa temps tindran després. Està demostrat que els que primer comencen a competir, primer acaben, i moltes vegades farts de la pressió. Donem temps al temps i oferim la competició als xiquets quan tinguen la maduresa suficient per a entendre-la. Altra pota que sustenta l´estructura de les escoles esportives, són els clubs. Les persones que desinteressadament, any darrere d´any s´ocupen d´allò que no es veu però que és necessari per mantenir l´organització. Buscar als entrenadors, organitzar els grups, comunicar-se amb els pares i mares, buscar el finançament suficient per a fer front a les despeses, fer les fitxes per què competisquen els xiquets, loteries, organitzar activitats, presentacions… Molta faena sense la qual l´èxit de les escoles no seria el que és. També cal reconéixer el paper de l´Ajuntament que no sempre ha estat, com en estos anys, disposat a promoure aquestes activitats. Encara avui, en un temps de dificultat econòmica ha mantingut el seu compromís, que no sols és legal sinó també social. Els ajuntaments tenen el mandat constitucional de fomentar l´esport com administracions públiques que són, però no tots ho han demostrat amb l´intensitat que és necessària per aconseguir que les estructures es consoliden. A Vinalesa crec que s´ha aconseguit. Si tenim un poc de paciència, si tenim la sort de millorar les expectatives econòmiques i que les famílies tinguen un poc més de poder adquisitiu, l´estructura de les escoles esportives se sustentarà per ella mateixa. Per finalitzar sols vull desitjar, a tots i totes, un bon Nadal i que l´any que ve siga prosper i ens duga, almenys, la continuïtat d´un projecte cultural i esportiu que ha transformat la vida de Vinalesa: les escoles esportives, Bon nadal, salut, amistat i pau per a tots I totes!